El 1991 es va celebrar a Digne (França) el Simposi Internacional de la UNESCO sobre la Conservació del Patrimoni Geològic. D’allà en va sorgir la “Declaració internacional sobre els drets de la memòria de la Terra”. Va ser un pas important que va donar lloc a una gran quantitat de treballs i accions per a la conservació del patrimoni geològic arreu del món.
No va ser fins al 1996, però, durant el 30è Congrés Geològic Internacional fet a Beijing (Xina), que va sorgir el concepte de Geoparc. Era una idea que unia la necessitat de protegir el patrimoni geològic amb les necessitats de la societat on s’ubicava aquest patrimoni.
Els Geoparcs conserven i donen valor als espais d’interès geològic com un registre de la història de la Terra, de manera semblant a com ja es feia amb la part biòtica, amb el convenciment que són testimonis clau de l’evolució del planeta i que esdevindran determinants per al nostre desenvolupament sostenible present i sobretot futur.
El juny de 2000 es va constituir formalment la Xarxa de Geoparcs Europeus (European Geoparks Network, EGN, en anglès). El 2001 es va signar un acord que situava la EGN sota els auspicis de la UNESCO, que n’havia seguit els passos des de la seva creació. El 2004, i veient l’èxit que estava assolint la xarxa, 17 Geoparcs europeus i 8 de xinesos van crear la Xarxa Mundial de Geoparcs (Global Geoparks Network, GGN, en anglès). El 17 de novembre de 2015, l’Assemblea General de la UNESCO va acordar crear una nova marca, els Geoparcs Mundials de la UNESCO i avalar els estatuts del nou Programa Internacional de Ciències de la Terra i Geoparcs.