Project Description

EL GEOPARC

EL GEOPARC

El Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central el formen 29 municipis del Bages, 5 municipis del Moianès (Moià, Calders, l’Estany, Monistrol de Calders i Santa Maria d’Oló), més el municipi de Collbató, al Baix Llobregat. A grans números la superfície del Geoparc és d’uns 1.250 km2 i és habitada per uns 190.000 habitants.

L’orografia és força variada i ve condicionada en gran part per l’erosió diferencial. Sobretot al centre del Geoparc es poden distingir les superfícies planes, més o menys extenses, corresponents amb les conques excavades pels rius que drenen el territori (Llobregat i Cardener, la riera de la Gavarresa i la de Calders i els seus principals afluents), essent la més important el Pla de Bages. Les altres àrees del territori les caracteritzen l’important conjunt de terres elevades, que arriben fàcilment a elevacions de més de 500 m. Aquestes poden presentar-se com plans suaument inclinats, relleus tabulars poc deformats concentrats a la meitat meridional. En canvi, a la meitat septentrional la deformació tectònica és qui domina, caracteritzada per una successió d’anticlinals amb una tendència sud-oest nord-est com la serra de Castelltallat. El modelat més característic, però, és el montserratí, que és propi dels relleus més importants del territori que són Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Montserrat, on hi ha el punt més alt (St. Jeroni, 1.236 m), situats al sud. Al sector nord-est hi ha l’altiplà del Moianès amb elevacions entre 600 i 700 m. Les cavitats, algunes molt importants, són ben representades al Geoparc.

Malgrat el creixement de l’ocupació urbana del sòl en els últims decennis els paisatges del Geoparc conserven bastant el seu caràcter tradicional i la urbanització (5% del territori) presenta encara una forma essencialment compacta dins un espai agrícola extensiu (17%). El paisatge del territori és eminentment forestal, sumant entre bosc, bosquines i altra vegetació representa quasi un 75% de la superfície. Les zones sense vegetació són un 3%.

El bioclima de bona part del territori es considera que és mediterrani continental de baixa altitud. En general, els estius són llargs i calorosos, les primaveres i tardors tenen pluges irregulars i els hiverns són freds i amb gelades. La pluviometria anual oscil·la entre 600 i 800 l/m2. Al sud la influència marítima suavitza l’oscil·lació tèrmica mentre que a l’altiplà del Moianès l’elevada precipitació el fa un clima submediterrani. L’establiment de les poblacions i les indústries, s’ha concentrat històricament principalment en les planes i al costat dels cursos fluvials. El sector serveis i la indústria representen un 90% de l’activitat econòmica, mentre que el sector primari de moment només és un 1%.

En particular, la tradició industrial va començar a esdevenir important a mitjan segle XIX moment en què s’instal·laren nombroses fàbriques tèxtils a les vores dels rius; actualment ja no estan actives però n’ha quedat part del seu patrimoni industrial i una forta empremta en el paisatge fluvial. Fou, però, a partir del desenvolupament de la mineria de potassa a partir de la primera meitat del segle XX que el sector va prendre gran rellevància.

El Bages és patrimoni en la seva màxima expressió i en tota la seva extensió. Entre els seus paisatges de contrastos i mil textures hi sobresurten joies arquitectòniques acumulades durant més de mil anys, des de petites ermites fins a barraques de pedra seca. Al voltant dels seus rius s’hi aplega el llegat de la revolució industrial; sobre els seus turons, els castells i torres que ens recorden que aquesta va ser una terra de guerres i combats. A les planes i terrasses hi romanen vinyes i oliveres que, encara avui, ens regalen excel·lents vins i olis amb gustos singulars. Sobren les excuses per viure, trepitjar i tastar els 40 milions d’anys d’història del Geoparc.

L’ocupació del territori del Geoparc ve d’antic. Hi ha restes de neandertals a les Coves del Toll que confirmen la presència d’homínids durant el Paleolític Mitjà, fa uns 50.000 anys. A partir d’aquest moment s’han documentat vestigis de pobladors humans també durant el Paleolític, per exemple a les Coves de Montserrat. En el Neolític ja van començar a explotar el jaciment salí de la Muntanya de Sal de Cardona. Més tard els ibers s’instal·laren en poblats a Sallent (el Cogulló) i Manresa (turó de Puigcardener), entre altres. Els romans van continuar l’explotació de la sal i van introduir cultius tradicionals, com la vinya. Un bon exemple en són les restes de la vil·la de Sant Amanç de Viladés a Rajadell o la torre del Breny a Castellgalí.

Entre els segles VIII i IX aquesta va ser terra de frontera. L’època medieval és la que ha deixat un patrimoni històric més rellevant, extens i ric. Hi ha destacades fortaleses arreu, castells com Cardona, Sallent, Súria, Talamanca, Rajadell, Aguilar de Segarra, etc. I torres de defensa com la del nucli de Coaner i la de Castellnou de Bages. Els nuclis antics de molts pobles constitueixen importants atractius turístics (Poble Vell de Súria, Mura, Santpedor, Manresa, etc). Els edificis religiosos també són especialment significatius. En destaquen la basílica gòtica de Santa Maria de la Seu de Manresa, el monestir de Sant Benet de Bages i especialment el monestir de la Mare de Déu de Montserrat, tot un símbol espiritual i de la identitat del territori i Catalunya. Alguns d’aquests edificis són autèntiques joies del romànic, un patrimoni que al Geoparc apareix representat de forma excepcional: en destaquen, entre altres, la singular església de Sant Cugat del Racó i el magnífic monestir de Santa Maria de l’Estany.

De l’edat moderna en sobresurt principalment la Cova de Sant Ignasi a Manresa, amb l’església com a gran exponent de l’art barroc. La celebració del cinquè centenari de Sant Ignasi de Loiola, el 2022, canalitza una important oferta turística de la capital del Geoparc.

L’edat contemporània ha vist batalles i esdeveniments cabdals en la història de Catalunya. La indústria tèxtil s’hi va establir amb força i en va condicionar l’esdevenir durant decennis fins a la decadència a la dècada de 1960. En destaca el patrimoni llegat per la família Torres Amat, a Sallent. Fruit d’aquesta industrialització al Geoparc hi ha fantàstics exemples d’arquitectura modernista fetes per arquitectes tan rellevants com Ignasi Mas i Morell i Josep Puig i Cadafalch a Santa Maria d’Oló, i Ignasi Oms i Ponsa i Josep Firmat a Manresa. Des de 1912, a més, la descoberta de la potassa a Súria va representar el desenvolupament d’una potent indústria minera que ha deixat una petjada important en el territori.

La intensa història humana del territori fa del Geoparc un indret amb múltiples fires i festes al llarg de l’any que són el reflex de tota la tradició acumulada pels seus habitants durant mil·lennis.

Més informació:

Els paisatges del Geoparc són un mosaic de contrastos i un autèntic paradís per als amants de la natura. Des de les fèrtils valls que dibuixen els meandres dels rius Llobregat i el seu afluent, el Cardener, fins als abruptes cims dels parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la trama inabastable de camins senyalitzats d’aquesta zona estratègica convida incessantment a recórrer-la, sigui a peu o en bicicleta. Alguns dels itineraris més coneguts de Catalunya travessen el Geoparc entre frondoses extensions de pins i alzines: el camí de Sant Jaume, el Camí Oliba, l’Itinerari dels 3 Monts i el Camí Ignasià. Fa segles que alguns camins històrics, com els camins de transhumància, s’obren pas seguint els rius o travessant els boscos, les pastures i les vinyes.

El paisatge és clarament forestal, que s’alterna amb conreus i àrees urbanes. Els boscos més extensos són de pi blanc, pinassa i pi roig, espècies afavorides fa anys per a la seva explotació forestal en detriment d’altres tipus de boscos com rouredes i alzinars, tot i que també hi són presents. Als anys 1980 i 1990 els incendis forestals van cremar grans extensions de pins, i van afavorir el creixement de brolla de romaní. A més dels boscos i brolles hi ha altres comunitats vegetals amb vegetació particularment diversa, com les arbustives, prats i zones humides. D’aquestes últimes, les principals són els aiguamolls de la Bòbila i de la Corbatera, que a la vegada són espais amb una gran biodiversitat. En zones on afloren guixos i sals, es pot observar la vegetació adaptada a aquestes condicions del sòl. Al marge de rius i rieres s’hi poden desenvolupar importants boscos de ribera on hi predominen espècies com l’àlber, el freixe, el pollancre, el salze blanc i el vern.

Els conreus són principalment de secà, amb cereals com la civada, blat i ordi, però també ametllers i sobretot oliveres. La vinya també ha sigut un conreu tradicional introduït pels romans. A la segona meitat del segle XIX va conèixer el seu moment més àlgid, en què fins i tot es van ocupar els vessants de muntanyes per plantar-la en feixes de pedra seca. La fil·loxera en frenà l’expansió i progressivament el seu cultiu va entrar en decadència. El 1995 es creà la DO Pla de Bages que li ha donat un nou impuls.

La fauna també és diversa, tot i que hi ha animals que es poden trobar arreu: mamífers com el porc senglar i la guineu. En les zones obertes i matollars són habituals el conill, la perdiu, el ratolí de bosc i a les serres de l’est també el talpó. Als boscos també hi és representatiu l’esquirol. En les zones muntanyoses de Montserrat i Sant Llorenç del Munt també s’hi troba la fagina, el gat mesquer i en són característics la cabra salvatge i el ratpenat de cova respectivament. En els entorns rocosos també s’hi troben aus rupícoles com el ballester, el roquerol i el pela-roques. Els ocells rapinyaires més habituals són el falcó pelegrí i l’àguila cuabarrada. Altres aus freqüents són l’aligot, el duc, l’astor, el corb i la gralla.

Les aigües no tenen gaire qualitat i les poblacions de peixos són típicament de carpa, barb i peix gat. En algun torrent encara és possible trobar-hi la tortuga de rierol.

El Geoparc compta amb un 15% de superfície protegida que pertany alS Parcs Naturals de la Muntanya de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, o bé a la Xarxa Natura 2000, PEIN, Zones Humides, etc. A més, els principals elements d’interès geològic formen part de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya fet per la Generalitat de Catalunya.

Mes informació:

Amb vehicle propi

  • Des de Barcelona: carretera C-55 o autopista E-9 C-16.
  • Des de Berga: carretera C-16
  • Des de Girona: carretera C-25 (Eix Transversal) o autopista AP-7.
  • Des de Vic: carretera C-25 (Eix Transversal)
  • Des de Lleida: carretera C-25 (Eix Transversal) o autovia A-2.

Amb tren

  • RENFE (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles): www.renfe.es (Línies R4 i R12)
  • FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya): www.fgc.cat (Línies R5 i R50)

Amb autobús

Desplaçaments interurbans dintre del Geoparc

Mapes

Territori
Història
Natura
Com arribar

Territori

El Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central el formen 29 municipis del Bages, 5 municipis del Moianès (Moià, Calders, l’Estany, Monistrol de Calders i Santa Maria d’Oló), més el municipi de Collbató, al Baix Llobregat. A grans números la superfície del Geoparc és d’uns 1.250 km2 i és habitada per uns 190.000 habitants.

L’orografia és força variada i ve condicionada en gran part per l’erosió diferencial. Sobretot al centre del Geoparc es poden distingir les superfícies planes, més o menys extenses, corresponents amb les conques excavades pels rius que drenen el territori (Llobregat i Cardener, la riera de la Gavarresa i la de Calders i els seus principals afluents), essent la més important el Pla de Bages. Les altres àrees del territori les caracteritzen l’important conjunt de terres elevades, que arriben fàcilment a elevacions de més de 500 m. Aquestes poden presentar-se com plans suaument inclinats, relleus tabulars poc deformats concentrats a la meitat meridional. En canvi, a la meitat septentrional la deformació tectònica és qui domina, caracteritzada per una successió d’anticlinals amb una tendència sud-oest nord-est com la serra de Castelltallat. El modelat més característic, però, és el montserratí, que és propi dels relleus més importants del territori que són Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Montserrat, on hi ha el punt més alt (St. Jeroni, 1.236 m), situats al sud. Al sector nord-est hi ha l’altiplà del Moianès amb elevacions entre 600 i 700 m. Les cavitats, algunes molt importants, són ben representades al Geoparc.

Malgrat el creixement de l’ocupació urbana del sòl en els últims decennis els paisatges del Geoparc conserven bastant el seu caràcter tradicional i la urbanització (5% del territori) presenta encara una forma essencialment compacta dins un espai agrícola extensiu (17%). El paisatge del territori és eminentment forestal, sumant entre bosc, bosquines i altra vegetació representa quasi un 75% de la superfície. Les zones sense vegetació són un 3%.

El bioclima de bona part del territori es considera que és mediterrani continental de baixa altitud. En general, els estius són llargs i calorosos, les primaveres i tardors tenen pluges irregulars i els hiverns són freds i amb gelades. La pluviometria anual oscil·la entre 600 i 800 l/m2. Al sud la influència marítima suavitza l’oscil·lació tèrmica mentre que a l’altiplà del Moianès l’elevada precipitació el fa un clima submediterrani. L’establiment de les poblacions i les indústries, s’ha concentrat històricament principalment en les planes i al costat dels cursos fluvials. El sector serveis i la indústria representen un 90% de l’activitat econòmica, mentre que el sector primari de moment només és un 1%.

En particular, la tradició industrial va començar a esdevenir important a mitjan segle XIX moment en què s’instal·laren nombroses fàbriques tèxtils a les vores dels rius; actualment ja no estan actives però n’ha quedat part del seu patrimoni industrial i una forta empremta en el paisatge fluvial. Fou, però, a partir del desenvolupament de la mineria de potassa a partir de la primera meitat del segle XX que el sector va prendre gran rellevància.

Foto lateral: Mura. |  Òscar Rodbag | Portada: Castellbell i el Vilar. | Gerard Franquesa

Història

El Bages és patrimoni en la seva màxima expressió i en tota la seva extensió. Entre els seus paisatges de contrastos i mil textures hi sobresurten joies arquitectòniques acumulades durant més de mil anys, des de petites ermites fins a barraques de pedra seca. Al voltant dels seus rius s’hi aplega el llegat de la revolució industrial; sobre els seus turons, els castells i torres que ens recorden que aquesta va ser una terra de guerres i combats. A les planes i terrasses hi romanen vinyes i oliveres que, encara avui, ens regalen excel·lents vins i olis amb gustos singulars. Sobren les excuses per viure, trepitjar i tastar els 40 milions d’anys d’història del Geoparc.

L’ocupació del territori del Geoparc ve d’antic. Hi ha restes de neandertals a les Coves del Toll que confirmen la presència d’homínids durant el Paleolític Mitjà, fa uns 50.000 anys. A partir d’aquest moment s’han documentat vestigis de pobladors humans també durant el Paleolític, per exemple a les Coves de Montserrat. En el Neolític ja van començar a explotar el jaciment salí de la Muntanya de Sal de Cardona. Més tard els ibers s’instal·laren en poblats a Sallent (el Cogulló) i Manresa (turó de Puigcardener), entre altres. Els romans van continuar l’explotació de la sal i van introduir cultius tradicionals, com la vinya. Un bon exemple en són les restes de la vil·la de Sant Amanç de Viladés a Rajadell o la torre del Breny a Castellgalí.

Entre els segles VIII i IX aquesta va ser terra de frontera. L’època medieval és la que ha deixat un patrimoni històric més rellevant, extens i ric. Hi ha destacades fortaleses arreu, castells com Cardona, Sallent, Súria, Talamanca, Rajadell, Aguilar de Segarra, etc. I torres de defensa com la del nucli de Coaner i la de Castellnou de Bages. Els nuclis antics de molts pobles constitueixen importants atractius turístics (Poble Vell de Súria, Mura, Santpedor, Manresa, etc). Els edificis religiosos també són especialment significatius. En destaquen la basílica gòtica de Santa Maria de la Seu de Manresa, el monestir de Sant Benet de Bages i especialment el monestir de la Mare de Déu de Montserrat, tot un símbol espiritual i de la identitat del territori i Catalunya. Alguns d’aquests edificis són autèntiques joies del romànic, un patrimoni que al Geoparc apareix representat de forma excepcional: en destaquen, entre altres, la singular església de Sant Cugat del Racó i el magnífic monestir de Santa Maria de l’Estany.

De l’edat moderna en sobresurt principalment la Cova de Sant Ignasi a Manresa, amb l’església com a gran exponent de l’art barroc. La celebració del cinquè centenari de Sant Ignasi de Loiola, el 2022, canalitza una important oferta turística de la capital del Geoparc.

L’edat contemporània ha vist batalles i esdeveniments cabdals en la història de Catalunya. La indústria tèxtil s’hi va establir amb força i en va condicionar l’esdevenir durant decennis fins a la decadència a la dècada de 1960. En destaca el patrimoni llegat per la família Torres Amat, a Sallent. Fruit d’aquesta industrialització al Geoparc hi ha fantàstics exemples d’arquitectura modernista fetes per arquitectes tan rellevants com Ignasi Mas i Morell i Josep Puig i Cadafalch a Santa Maria d’Oló, i Ignasi Oms i Ponsa i Josep Firmat a Manresa. Des de 1912, a més, la descoberta de la potassa a Súria va representar el desenvolupament d’una potent indústria minera que ha deixat una petjada important en el territori.

La intensa història humana del territori fa del Geoparc un indret amb múltiples fires i festes al llarg de l’any que són el reflex de tota la tradició acumulada pels seus habitants durant mil·lennis.

Més informació:

Foto lateral: Costes de Vilafresca i Ca l’Estruch de Navàs. |  Òscar Rodbag

Natura

Els paisatges del Geoparc són un mosaic de contrastos i un autèntic paradís per als amants de la natura. Des de les fèrtils valls que dibuixen els meandres dels rius Llobregat i el seu afluent, el Cardener, fins als abruptes cims dels parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la trama inabastable de camins senyalitzats d’aquesta zona estratègica convida incessantment a recórrer-la, sigui a peu o en bicicleta. Alguns dels itineraris més coneguts de Catalunya travessen el Geoparc entre frondoses extensions de pins i alzines: el camí de Sant Jaume, el Camí Oliba, l’Itinerari dels 3 Monts i el Camí Ignasià. Fa segles que alguns camins històrics, com els camins de transhumància, s’obren pas seguint els rius o travessant els boscos, les pastures i les vinyes.

El paisatge és clarament forestal, que s’alterna amb conreus i àrees urbanes. Els boscos més extensos són de pi blanc, pinassa i pi roig, espècies afavorides fa anys per a la seva explotació forestal en detriment d’altres tipus de boscos com rouredes i alzinars, tot i que també hi són presents. Als anys 1980 i 1990 els incendis forestals van cremar grans extensions de pins, i van afavorir el creixement de brolla de romaní. A més dels boscos i brolles hi ha altres comunitats vegetals amb vegetació particularment diversa, com les arbustives, prats i zones humides. D’aquestes últimes, les principals són els aiguamolls de la Bòbila i de la Corbatera, que a la vegada són espais amb una gran biodiversitat. En zones on afloren guixos i sals, es pot observar la vegetació adaptada a aquestes condicions del sòl. Al marge de rius i rieres s’hi poden desenvolupar importants boscos de ribera on hi predominen espècies com l’àlber, el freixe, el pollancre, el salze blanc i el vern.

Els conreus són principalment de secà, amb cereals com la civada, blat i ordi, però també ametllers i sobretot oliveres. La vinya també ha sigut un conreu tradicional introduït pels romans. A la segona meitat del segle XIX va conèixer el seu moment més àlgid, en què fins i tot es van ocupar els vessants de muntanyes per plantar-la en feixes de pedra seca. La fil·loxera en frenà l’expansió i progressivament el seu cultiu va entrar en decadència. El 1995 es creà la DO Pla de Bages que li ha donat un nou impuls.

La fauna també és diversa, tot i que hi ha animals que es poden trobar arreu: mamífers com el porc senglar i la guineu. En les zones obertes i matollars són habituals el conill, la perdiu, el ratolí de bosc i a les serres de l’est també el talpó. Als boscos també hi és representatiu l’esquirol. En les zones muntanyoses de Montserrat i Sant Llorenç del Munt també s’hi troba la fagina, el gat mesquer i en són característics la cabra salvatge i el ratpenat de cova respectivament. En els entorns rocosos també s’hi troben aus rupícoles com el ballester, el roquerol i el pela-roques. Els ocells rapinyaires més habituals són el falcó pelegrí i l’àguila cuabarrada. Altres aus freqüents són l’aligot, el duc, l’astor, el corb i la gralla.

Les aigües no tenen gaire qualitat i les poblacions de peixos són típicament de carpa, barb i peix gat. En algun torrent encara és possible trobar-hi la tortuga de rierol.

El Geoparc compta amb un 15% de superfície protegida que pertany alS Parcs Naturals de la Muntanya de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, o bé a la Xarxa Natura 2000, PEIN, Zones Humides, etc. A més, els principals elements d’interès geològic formen part de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya fet per la Generalitat de Catalunya.

Mes informació:

Foto lateral: el Montcau vist des del camí de Navarcles a Sant Fruitós de Bages. |  Gerard Franquesa

Com arribar

Des de Barcelona: carretera C-55 o autopista E-9 C-16.
Des de Berga: carretera C-16
Des de Girona: carretera C-25 (Eix Transversal) o autopista AP-7.
Des de Vic: carretera C-25 (Eix Transversal)
Des de Lleida: carretera C-25 (Eix Transversal) o autovia A-2.

RENFE (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles): www.renfe.es (Línies R4 i R12)
FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya): www.fgc.cat (Línies R5 i R50)

Monbus (des de Barcelona): http://www.monbus.es/ca
Eix Bus (Girona, Vic o Lleida): http://www.teisa-bus.com/ 
Julià (localització sortides): http://www.autocaresjulia.es/es/servicios/lineas-regulares/
Sagalés (localització sortides): http://www.sagales.com/